Opinió

L’APUNT

A la pista del circ, hi caben tots

El Festival del Circ de Girona que se celebra aquests dies mostra el vessant clàssic del circ. Aquest circ de tota la vida sembla l’altra moneda del circ contemporani, que és el que domina el gust a Catalunya. Són dos mons que viuen d’esquena l’un de l’altre. Els contemporanis no suporten “ni els lluentons, ni que hi hagi animals”, en paraules del crític Marcel Barrera, i els que tiren pel gust més vintage no donen la marca de circ a certs espectacles que es presenten com a tal. Aquesta dialèctica és absurda. La música clàssica era un món tancat enfront el rock. Amb el temps es van adonar que els dos estils eren música i això els permetia avançar sense renunciar a res. Pel bé de la creació cal trencar antagonismes al circ.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.