Opinió

L’APUNT

‘London calling’

Sempre que hi ha una excusa per parlar de London calling i The Clash, cal aprofitar-la, perquè no n’hi ha gaires. Dels aniversaris de London calling –llançat a Anglaterra a finals del 1979, però als Estats Units a principis del 1980; per això apareix indistintament en llistes dels millors discos dels setanta o dels vuitanta– se’n recorda sobretot Sony Music, la multinacional que va absorbir CBS i Epic, per anar reeditant mil vegades el mateix material, presentat en embolcalls cada vegada més cars, per a un públic nostàlgic que ja té una edat i força poder adquisitiu. Cal reivindicar London calling com una obra mestra que, 40 anys després, continua sent una referència per entendre el rock com una música viva i lliurepensadora, en constant evolució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.