L'apunt

L’APUNT

Els rimaires i els versos ben fets

La poesia catalana se’ns ha omplert de rimaires. Escolto en un fòrum les crítiques d’uns joves aprenents de poeta que es queixen del conservadorisme d’alguns de la meva generació, i em permeto d’intervenir per pregar que no ataquin Carner, que ataquin qui hagin d’atacar, però no algú que no es pot defensar i, a més, és mort i ben enterrat. El rimaires són, a més, dogmàtics i, com la Falange, no admeten altres formes de pensament. L’altre dia un d’aquests intransigents escrivia bajanades d’aquest estil sobre una traducció: “...s’ha hagut de sacrificar la rima, però el resultat està escrit en vers, i això és el mínim que es pot demanar: versos catalans ben fets.” Fa riure, però és d’un article d’un diari seriós. També fa pena llegir tanoques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia