Malauradament una vida de pel·lícula

Les personalitats excepcionals ho poden ser per voluntat pròpia, si se'n surten, o sense desitjar-ho perquè afronten situacions extremes i saben fer-hi front amb actitud ètica. Aquest segon cas és el de Neus Català. Com a presonera dels camps nazis li va tocar viure una malaurada vida de pel·lícula. Ara s'estrena l'obra de teatre basada en el magnífic llibre Un cel de plom, de Carme Martí, amb qui tinc l'orgull d'haver compartit estudis. I seria important que la veiés tothom i especialment els joves. Català no és excepcional pel que li va passar, sinó perquè ha sabut representar les moltes dones, i homes, assassinades pel feixisme amb una dignitat i una defensa de les idees de justícia i compromís admirables. Valdrà la pena, segur!