Savis que pontifiquen
M'acaben els torrons els catastrofistes: per què no es llancen pel balcó si tot és tan negre
Les tertúlies estan més de moda que mai a la ràdio i a la televisió. Una bona part dels que intervenen en els mitjans de comunicació en català són amics meus, els escolto –quan puc– amb gust i els animo a continuar. Però voldria fer una consideració general i una crítica.
La consideració general és òbvia, però només ho sembla. Entre els tertulians hi ha politòlegs, economistes i generalistes. Però hi ha politòlegs que parlen d'economia i economistes que parlen de política. Pel que fa als generalistes no es pot parlar de tot amb competència. Cadascú té el seu racó o racons de coneixements en els quals se sent còmode, però no es pot passar de l'astronomia un dia, per a comentar l'endemà la solució financera per a Xipre o el nou virus infecciós que han descobert a l'Àfrica, passant per un model matemàtic per a preveure el temps que farà aquest estiu i la prosa de Salvador Espriu.
Hi ha presentadors de notícies i moderadors de tertúlies que es preparen molt bé els temes, però sovint se'ls veu el llautó quan toquen un tema que tu coneixes més que ells per raons de professió. Els demanaria que continuessin, però amb una mica més d'humilitat, sense pontificar, que vol dir parlar amb un to de mestratge màxim o de gran autoritat, segons recull l'enciclopèdia de la llengua.
La crítica va adreçada a alguns economistes, que no conec, però que s'han donat a conèixer a la ràdio i a la televisió. Un dels seus defectes és que també pontifiquen, com si fossin infal·libles, quan haurien de recordar que l'economia és una de les ciències menys exactes que hi ha, ja que depèn del comportament humà i aquest és molt difícil de preveure. Però els qui m'acaben els torrons són els catastrofistes, aquells que diuen que perdrem els estalvis que tenim als bancs, que Europa està en plena decadència i que la crisi durarà més que nosaltres. Em pregunto per què no es llancen pel balcó si veuen el futur tan negre. Potser és que saben que el seu no ho és gaire, vista la demanda que tenen. Hem d'anar molt en compte en no confondre la gent que no sap economia i no parlar de desastres inevitables, amb la mateixa manca de responsabilitat de qui col·locava preferents a un estalviador sense coneixements financers.
Els economistes no som profetes. Sabem analitzar les causes d'uns fets econòmics, quan ja són temps passat, i podem fer una previsió sobre el que pot passar els propers mesos, sotmesa a revisió cada dia que passa i tenint en compte el que s'ha produït de nou. Als Estats Units hi ha una revista que demana als economistes més coneguts que procurin endevinar el que passarà a la borsa l'any següent.
Quan l'any ha transcorregut, donen a conèixer els guanyadors, aquells que més s'han apropat a la realitat. He comprovat, després d'uns anys de seguir-los, que qui ha guanyat un any, l'any següent és el primer de la cua o es mou en el darrer terç.
