La metàfora

Imaginin-se que un bon dia el Ministeri de Defensa d'un país qualsevol decideix que s'ha acabat, que ja no vol comprar més submarins a fora i que a partir d'ara els construirà ell mateix, perquè és un país modern, amb una gran tecnologia i amb molts recursos. I posem-hi que destina 2.200 milions a un programa per fer quatre submarins. Passen els anys i el primer ja està a punt d'acabar-se. Però no s'ho creuran. L'Isaac Peral S-81, que és el nom del submarí, no rutlla. Hi ha un error de càlcul que fa que el que anomenen la reserva de flotabilitat, que és el que permet al submarí submergir-se i emergir, no quadri. El submarí pesa 70 tones més del previst i ara s'haurà de fer algun invent per allargar els seus 71 metres d'eslora de manera que es reequilibri el pes de l'aparell i el submarí pugui ser un submarí. No passa res. Si no fos també perquè l'S-81 va ser dissenyat amb una tecnologia punta que, suposadament, faria que l'aparell, en comptes d'haver de sortir a la superfície de tant en tant com ho fan els submarins convencionals, ho pogués fer cada 15 dies. Tecnologia punta, vaja. No passaria res si no fos que el prototip que van construir amb aquest sistema els va fallar i es va cremar. Això, ja ho han endevinat, passa a Espanya, on l'Armada ja ha reconegut que s'haurà d'endarrerir uns dos anys l'entrega del submarí i que els seus costos es dispararan. Una metàfora, aquest submarí. La d'un país que perd la línia de flotació, amb sobrepès, incapaç de reconèixer la seva pròpia realitat, desfasat tecnològicament i que no pot controlar els costos d'allò que engega. I que quan va al cine a veure Torrente li fa gràcia.