Confiança per al futur de Catalunya
El president Carles Puigdemont no podia parlar més clar ahir al Parlament en el debat de la qüestió de confiança. Ho va fer primer en referència al suport que necessita i vol de la CUP: cal que aquest s'estengui en la que va anomenar una “cadena de confiances”, des de la votació d'avui, passant pel debat de política general de la setmana entrant i el pressupost. Si aquest suport no arriba, Puigdemont ja va anunciar el més lògic en democràcia quan un govern queda en minoria: la convocatòria de nous comicis. El suport de la CUP és, doncs, com ho ha estat de fet des de l'inici de la legislatura, clau, i no només perquè el govern pugui tenir les eines per fer la seva feina, sinó perquè el procés cap a la independència, el principal compromís amb què es van guanyar les eleccions ara fa just un any, pugui arribar a bon port. La pilota és ara, doncs, a la teulada de la CUP a la qual molts independentistes no perdonarien, amb tota seguretat, una altra traveta, potser la definitiva, a un projecte que ha il·lusionat centenars de milers de catalans. En tot cas, el que no pot argumentar ara la CUP és cap falta de compromís de Puigdemont i el seu govern amb el procés i el trencament amb l'Estat.
Un compromís que el president va fer més evident que mai ahir, si calia, en el seu discurs. Primer, detallant fil per randa el full de ruta des d'ara i fins la creació de la nova república. I, en segon lloc, anunciant un referèndum amb totes les garanties per d'aquí a un any. Un referèndum per al qual va demanar, apel·lant de nou a la seva responsabilitat democràtica, el suport de la resta de partits de la cambra i de l'Estat. Malauradament,l'unionisme sembla lluny de veure en la democràcia la clau de volta per a la solució del conflicte.