Un discutible cop fiscal a les empreses
El Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret llei que incrementa el tipus mínim de l'impost de societats del 12% actual fins al 23% –un 25% en el cas dels bancs– amb l'objectiu de recaptar 8.000 milions d'euros addicionals i intentar complir el límit de dèficit fiscal del 4,6% del PIB compromès amb Brussel·les. El Ministeri d'Hisenda argumenta que aquest reial decret –que haurà de ser convalidat al Congrés– no és cap increment impositiu. Tècnicament, és cert: les societats faran un avançament a compte del que haurien de pagar l'any que ve pels seus beneficis; de manera que quan arribi el 2017 pagaran menys o tindran dret a una devolució.
Aquest és un argument trampós, perquè som al davant d'una transferència forçada de liquiditat del sector productiu cap a l'Estat. Igual com passa amb les cotitzacions per IRFP que paguen els assalariats i les seves empreses mensualment. Amb l'afegit que aquesta detracció de liquiditat avançada a l'octubre i al desembre perjudicarà la planificació empresarial i la contractació. També castigarà la inversió, un fet que, per cert, només interessa a Madrid quan el vincula, falsament, al sobiranisme català.
El fet que el nombre d'empreses afectades per aquesta mesura sigui el doble del previst vol dir que Hisenda no està gens segura de recaptar els 8.000 milions. Però el fet essencial és un altre: el dèficit es calcula com a percentatge del PIB. Per abaixar-lo només hi ha dues vies: o recaptar més, cosa que sembla difícil en el moment actual, o augmentar el PIB. És a dir, produir i treballar més. I malament ho podran fer les empreses si l'Estat els pren els recursos, ni que sigui durant uns mesos.