Un PSOE trencat en mans del PP
El PSOE va claudicar ahir i d'aquí a una setmana facilitarà que Mariano Rajoy sigui investit de nou president espanyol. Una decisió que el partit ha pres sense unanimitat, sense contrapartides prèvies i que s'haurà de veure com és entesa per l'electorat socialista. És també una decisió de risc que fa els socialistes presoners de la situació perquè, a partir d'ara, donant suport a Rajoy, hauran de garantir els futurs pressupostos i, sobretot, algunes de les impopulars mesures, perquè comportaran retallades, que ja se sap que la Unió Europea imposarà.
De la lectura de la moció aprovada ahir a favor de l'abstenció es desprèn que el PSOE ha preferit garantir un govern fort “per no perjudicar més Espanya”. Una aposta que comporta abraçar directament els postulats del PP, sobretot pel que fa referència al procés independentista català. “La repetició de les eleccions és perjudicial per als interessos d'Espanya (...) perquè dificulta una resposta eficaç al desafiament secessionista.” Més clar no es podia dir. El PSOE es posa en mans dels populars i perd així una oportunitat per desmarcar-se de l'estratègia de confrontació que el govern de Rajoy ha adoptat amb el conflicte amb Catalunya.
El PSOE surt trencat de la reunió d'ahir i la gestora que el dirigeix ara mateix té el difícil repte de cohesionar-lo si no vol perdre més militants i votants. El cas més rellevant és el del PSC, que malgrat que ha aprofitat el debat per distanciar-se del PSOE, també ha de tenir en compte que formar part del socialisme espanyol no l'eximeix d'una certa responsabilitat. És en aquest context que han d'emmarcar la seva decisió final i valorar els costos i la relació futura amb el PSOE.