Canvi en les relacions del PSC i el PSOE

Tal com estava previst, el consell nacional del PSC va decidir ahir que els set diputats que aporta el PSC al grup socialista del Congrés votaran en contra de la investidura de Mariano Rajoy. Aquesta opció contradiu frontalment la decisió del comitè federal del PSOE de diumenge passat i, tal com s'ha advertit en els dos últims dies, tindrà conseqüències en les relacions entre els dos partits socialistes.

La constatació evident és que els set vots dels diputats catalans són innecessaris. Mariano Rajoy en té prou amb onze abstencions per arribar a la presidència, abstencions que estan assegurades. És igual. El PSOE no en vol ni sentir a parlar. Però en altres ocasions, la ruptura de la disciplina de vot del PSC no ha tingut cap conseqüència rellevant. Per què ara sí? Si el PSOE defensa una obediència estricta és per almenys dos motius: el primer, que davant els episodis de fractura de les últimes setmanes, ha de donar una imatge d'unitat. El segon, que el PSOE sempre s'ha declarat contrari al dret a decidir. I llavors, com es podria conjugar aquesta posició amb donar llibertat de vot a uns diputats, i a sobre catalans?

Les conseqüències de la desobediència catalana s'hauran de veure. Aniran des de la multa segura al canvi de protocol entre els dos partits, que implicaria l'expulsió dels representants catalans (Meritxell Batet i Carme Chacón) de tots els òrgans de direcció. En el pitjor dels casos, el PSOE es podria presentar amb les seves sigles a Catalunya, una opció defensada per la vella guàrdia del partit. Però el PSC, que tem una fuita de vots cap a ERC i els comuns, no pot fer altra cosa que marcar un perfil propi davant d'una segura ensulsiada socialista a tot l'Estat per la col·laboració amb Rajoy.