Espanya, les trampes de sempre
La vicepresidenta i ministra d'Administracions Territorials del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, va explicar ahir, davant de la comissió constitucional del Congrés dels Diputats, quina és la voluntat de treball del seu departament. La vicepresidenta, que està cridada a ser la cara d'aquesta nova etapa de diàleg que diu el govern espanyol que vol encetar, va oferir, justament, més ‘diàleg' en tres línies: les conferències de presidents, les comissions bilaterals i la retirada de recursos judicials contra les comunitats autònomes. Concreció més enllà d'expressar voluntats, cap. Però és que, a més, com deia el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, en l'entrevista publicada dimecres en aquest diari, l'executiu espanyol no compleix ni les seves promeses. Exemples del diàleg: la conferència de presidents no es convoca des de l'any 2012, la comissió bilateral Estat-Generalitat des de fa cinc anys i una de les més importants, la de Seguretat, sota la forma de Junta de Seguretat de Catalunya, des del 2009...
Les mesures de relació que va anunciar ahir Sáenz de Santamaría, amb el to característic, haurien de ser les normals entre dos governs, cosa que no ha passat mai. Les reunions no s'han fet durant anys; quan s'han fet i l'executiu espanyol ha pres uns compromisos, no els ha complert; el govern català no ha pogut incidir en l'ordre del dia i, per tant, en els temes a tractar, etcètera. El diàleg entre els dos governs, a banda de ser directe i no mediatitzat pel ‘café para todos' habitual en les reunions autonòmiques, ha d'anar només en una línia: com es pacta el referèndum que demana al voltant del 80% de la societat catalana i com es pacta la separació en cas de la victòria del sí.