Equilibri i conciliació en el gran pont
Una de les moltes promeses incomplertes del PP quan va assolir la majoria absoluta al Congrés dels Diputats va ser la de l'ordenació dels dies festius. Perquè el calendari, tal com està organitzat, genera sovint ponts, alguns autèntics aqüeductes, que si no es fan massivament és perquè el calendari escolar ho dificulta. El PP va voler regular, inútilment, un fenomen que provocava i provoca les protestes de molts empresaris perquè desorganitza els ritmes laborals. Això, sumat a les festes de finals d'any, fa que el desembre sigui un mes amb poca productivitat.
En el cas del calendari laboral no es pot al·legar cap sorpresa. Ara mateix se sap perfectament en quins dies recauran les festes laborals dels pròxims anys. Si més no, a l'Estat espanyol. De manera que hi ha temps per buscar una solució, si és que hi ha voluntat de fer-ho. Aquesta voluntat existeix per la banda d'empresaris i sindicats. En canvi, les autoritats religioses no volen moure les festes, un fet insòlit en un país que es diu laic. Hi ha altres factors: el que seria bo per a la indústria topa amb els interessos de la indústria turística, que en el cas de Catalunya és molt important.
En el debat dels horaris racionals també s'ha d'incloure el calendari. Si és bo modificar els horaris de cada dia per poder passar més temps amb la família i, al capdavall, treballar per viure –però no a l'inrevés–, el mateix caldria fer amb els calendaris. No falta voluntat dels agents socials i, per tant, caldria estudiar-ho entre tots els implicats, incloent també el parer dels serveis turístics, per trobar una solució equilibrada. Però el nostre país té una productivitat baixa i, per tant, és l'hora d'introduir-hi més racionalitat i sentit comú.