Un indicador avançat de la prosperitat
La inversió immobiliària registrada a Catalunya arribarà, a final d'any, a la ratlla dels 2.500 milions, quantitat que representa un augment del 26% en relació amb el 2015 i que marca un rècord: la inversió se situa ara a nivells anteriors a la crisi. ¿Això vol dir que no hem aprés la lliçó de la crisi? ¿Vol dir que estem generant una altra bombolla en la construcció que tornarem a pagar cara en forma d'hipoteques i, després, de rescat bancari? No. Perquè l'estructura de la inversió immobiliària és diferent de la que hi havia en els anys anteriors a la crisi. Actualment la inversió en obra residencial només representa el 5 per cent del total. Res a veure, doncs, amb l'època en la qual l'habitatge no era un instrument per garantir un dret humà bàsic, sinó una mercaderia amb què especular i fer-se ric en poc temps.
La inversió immobiliària no només té una estructura molt diferent, sinó que sembla el pròleg de temps molt millors. Aquesta inversió s'adreça sobretot a la construcció i adquisició d'edificis d'oficines, centres comercials i hotels. És a dir, al sector de serveis. Això significa no només que el mercat immobiliari s'està reanimant, sinó que hi ha una previsió fonamentada que ho faran els altres sectors. I que caldrà edificis d'oficines per gestionar els negocis i centres comercials per canalitzar el consum. Aquesta reactivació inversora, doncs, es pot valorar com un indicador avançat de la recuperació de la confiança i de l'economia en els pròxims anys. Però aquestes xifres encara apunten un fet més: no és cert, com diuen i repeteixen les veus interessades de Madrid, que el sobiranisme estigui foragitant la inversió. No foragita ni la inversió ni la confiança que la Catalunya independent serà un país pròsper i estable.