Una reforma del model de les pensions

Està previst que aquest any el govern del PP deixi exhaurit el Fons de Reserva de les Pensions, que es va constituir durant els anys de prosperitat per atendre els moments de dificultat. S'exhaureix la guardiola de les pensions, però no les obligacions. De manera que el govern popular haurà d'arbitrar, via Pacte de Toledo, alguna solució. Ja no podrà abonar-se a la coneguda tàctica de deixar que el temps arregli el problema.

No es pot dir que la sostenibilitat de les pensions sigui una qüestió inesperada. Ja fa molts anys que els economistes avisen que el sistema actual s'ha de reformar. En tot cas, el que ha fet la gran crisi econòmica declarada el 2008 ha estat avançar la data en què el problema s'havia de posar en evidència. Un problema preocupant perquè, en comparació amb altres països més rics, el percentatge de persones que tenen un pla de previsió privat és molt baix.

Les pensions es cobreixen amb les aportacions dels treballadors i els empresaris a la Seguretat Social. Però aquesta aportació ha arribat al límit. Una possible solució és segregar les pensions d'orfandat i viduïtat i fer-les dependre dels pressupostos de l'Estat. Però si de debò es vol garantir la sostenibilitat de les pensions, s'ha de buscar un model més racional perquè serveixin per al que estan pensades. També s'ha de fer que els treballadors tinguin millors salaris, que implicaran cotitzacions més elevades i que ells mateixos tinguin una pensió digna en el futur. La sostenibilitat no es pot confiar a nous impostos o a esperar que uns salaris baixos arreglin el problema, perquè generaran pensions més baixes. Salaris més alts impliquen un canvi de model econòmic que Catalunya no pot definir tota sola ara per ara.