Opinió

Respostes clares per al cas Bankia

Rescatar Bankia ja ha costat a tots els espanyols més de 20.000 milions d'euros i, malgrat les promeses de Mariano Rajoy, no és gens segur que aquests diners es recuperin mai. Però més enllà d'una desastrosa gestió prèvia que, com en altres casos, va portar l'entitat al punt de la fallida, hi havia indicis que en la resolució del problema no es va actuar de bona fe. Rodrigo Rato i Rafael Blesa ja estan encausats per aquest i altres mo tius. Però ara, la sala penal de l'Audiencia Nacional ha decidit investigar l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i l'expresident de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, Julio Segura. El motiu? Que, malgrat els avisos d'alguns inspectors, aquestes dues institucions van avalar la desastrosa sortida a borsa de Bankia el juliol del 2011, en el que havia de ser l'operació de salvament definitiva de l'entitat.

Ara es pot argumentar que aquest cas va perjudicar el crèdit del Banc d'Espanya. Però aquesta institució el va perdre des del moment que la troica comunitària –formada per representants de la CE, el BCE i l'FMI– va auditar diverses operacions que en teoria havia supervisat. La sortida de Bankia a la borsa va fracassar, i l'Estat va haver de nacionalitzar-la perquè els inversors institucionals no van creure en el Banc d'Espanya i per això no van subscriure accions o ho van fer a la força.

La investigació de l'Audiència no es pot aturar en Fernández Ordóñez i Segura. Per què van actuar com ho van fer? Va ser una jugada desesperada per salvar l'entitat o els van pressionar? I si és així, qui va ser? La societat, que és la que al final pagarà el desgavell, té dret a conèixer les respostes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a