Investigació preventiva de la justícia
Dins de la cerimònia d'utilitzar els tribunals per jugular les aspiracions sobiranistes de Catalunya, s'ha fet públic que no una sinó tres instàncies judicials estan investigant uns mateixos fets. És a dir, indaguen els possibles contractes del govern amb empreses per crear les estructures d'estat i per preparar una hipotètica consulta que ningú no ha convocat. Per tant, la investigació –descoordinada– de tres instàncies es fa sobre intencions, ja que per ara no hi ha res de concret.
Fer investigacions preventives sembla una fórmula a la qual la justícia s'està abonant en el setge al moviment sobiranista. Segurament és una fórmula molt aplaudida a Espanya, però també posa en perill l'estat de dret i la llei mateixa, conceptes que el govern del PP no para d'invocar. Es posa en perill perquè investigar totes les empreses susceptibles de treballar amb el govern per preparar un hipotètic estat i un referèndum que encara no s'ha articulat és alterar la càrrega de la prova. Als estats de dret consolidats pertoca a l'acusador provar la seva culpabilitat i no a l'acusat la seva innocència.
Però si encara no s'ha firmat cap contracte amb ningú, tal com ha explicat el govern, demanar informes a totes les empreses en general, tot prevenint-les dels possibles delictes de malbaratament i prevaricació ¿no és una manera de declarar-les sospitoses sense que encara no hagin fet cap acció? Què pot buscar aquesta activitat judicial? Restablir l'ordre? O més aviat és un avís dissuasiu a les empreses que podrien treballar per a la Generalitat? O als funcionaris de carrera? I, per tant, la pregunta és aquesta: en un estat de dret, la justícia ha de fer aquest paper?