L'impacte tecnològic en la feina
La irrupció de la tecnologia en el món industrial i dels serveis està generant inquietud entre molts treballadors, que veuen amenaçada la seva feina. El cert és que l'experiència històrica demostra que aquesta és una por amb poc fonament, ja que al final d'un procés de canvi tecnològic sempre hi ha més llocs de treball que no al principi. El que hi ha hagut, en tot, és una transformació, i aquí rau l'autèntic repte. Perquè encara que es generin llocs de treball no és segur que els puguin aprofitar aquells que veuen com la seva activitat decau i és substituïda per un robot o un ordinador. I en aquest punt només hi ha una bona solució: l'educació. Per a les joves generacions i també per a les que ara mateix estan en actiu.
Una altra lliçó de la història de la tècnica és que des del moment en què apareix un invent fins que es transforma en una tecnologia a l'abast de tothom i que, per tant, té impacte social i econòmic, poden passar fins a quatre dècades. És a dir, que hi ha prou temps per adaptar-s'hi i per minimitzar els eventuals efectes negatius en la destrucció de llocs de treball. Però hi ha un matís important. Que el nombre de llocs de treball sigui superior al final del procés no vol dir que es creïn allà on es produeix la pèrdua. Arribar a l'equilibri està condicionat a la preparació.
Bill Gates ha arribat a proposar la imposició d'una taxa als robots, però no tant per compensar les pèrdues fiscals causades per la destrucció de llocs de treball, com per alentir la seva implantació i donar un temps de reflexió. La reflexió és necessària, però és discutible que s'hagi d'aconseguir amb barreres artificials, perquè això mataria la innovació. Un cop més, l'educació és l'única sortida raonable.