Diàleg obert, i també referèndum
El president Carles Puigdemont va poder exposar finalment a Madrid les raons per les quals es reclama un referèndum per a Catalunya, que es poden resumir en una de sola: la legitimitat democràtica. A més, en diversos moments de la seva conferència va instar l'Estat a un diàleg obert i sense apriorismes ni restriccions, tot aclarint que el referèndum és irrenunciable. Va avançar, en aquest punt, que aviat es faria una proposta formal al govern espanyol i que s'esperaria una proposta “fins a l'últim minut de la pròrroga”.
Puigdemont va haver d'explicar-se en una sala llogada a l'Ajuntament de Madrid davant la negativa del Senat a cedir-li'n una. No s'explica, doncs, l'exigència extemporània del govern espanyol perquè el president vagi a explicar-se a les Corts. Tret que sigui una maniobra, com va denunciar Puigdemont, per blanquejar l'absència de voluntat política, una voluntat que el president va reclamar en diverses ocasions. Hores abans de la seva arribada, Mariano Rajoy ja havia tingut una reacció crispada per un document obsolet filtrat a un diari sobre la transició catalana. En realitat, una fracassada escenificació davant dels seus, aquells que haurien preferit que la conferència fos prohibida.
L'últim intent d'acostament de Catalunya a l'Estat és possible que estigui condemnat al fracàs per almenys tres motius. El primer, perquè l'Estat no en té la voluntat política. El segon, perquè mai ha reconegut Catalunya com un igual, i el diàleg sempre es fa entre iguals. I el tercer, perquè no entén la política com a pacte, sinó en termes de vencedors i vençuts. Amb aquests punts de partida el diàleg és complicat. Però, com va quedar clar ahir, el fracàs no serà pas per culpa de Catalunya.