Espanya, del ‘diàleg’ a la ignorància
El govern espanyol ha donat per tancada una ‘operació diàleg’ que mai no ha existit, i ha passat a la fase de gestos davant de la galeria. Ahir en vam tenir una primera mostra. L’anàlisi que va fer Soraya Sáenz de Santamaría sobre la situació de Catalunya seria hilarant si no fos perquè és la vicepresidenta d’Espanya. Segons Sáenz de Santamaría, darrere del “més gran problema que té Espanya”, segons va diagnosticar Mariano Rajoy, hi ha “interès electoralista”, “victimisme” i el xantatge de la CUP. I per acabar-ho d’adobar, creu que Carles Puigdemont vol convocar un referèndum i “no escoltar els catalans”. La indignada vicepresidenta coneix la definició de referèndum?
Des de fa algun temps, a Madrid s’està engiponant un discurs que ha de justificar davant l’opinió pública algunes de les accions que prepara el govern espanyol. S’equipara el dret a decidir amb el colpisme. S’equipara el dret democràtic a expressar-se amb la dissolució d’Espanya, pressuposant una victòria del sí. Però no diuen que l’independentisme es desinfla? De què tenen por? Els governs espanyols –en això el PP i el PSOE són iguals, com Pedro Sánchez va demostrar ahir mateix– equiparen la unitat d’Espanya amb la Constitució. I, per tant, ens neguen el dret a decidir.
Mentrestant, el govern català fa la seva feina. Constata que l’‘operació diàleg’ no ha servit perquè el govern espanyol obri els ulls, i reafirma que s’ha de donar veu a la ciutadania. Potser alguns voldrien cremar etapes, però el govern té el seu full de ruta. Qualsevol error, qualsevol precipitació es girarà en contra de nosaltres. El procés no només s’ha de fer, sinó que s’ha de fer bé. Guanyarà qui mantingui el cap fred més temps.