Un congrés per cosir el PSOE

El PSOE ha arribat al seu 39è Congrés Federal descafeïnant algunes de les expectatives de canvi que la resurrecció de Pedro Sánchez havia alimentat, sobretot pel que fa a la plurinacionalitat de l’Estat espanyol. Les primers declaracions del recentment estrenat portaveu al Congrés, José Luis Ábalos, mà dreta del secretari general, han dissolt qualsevol esperança en aquest sentit. Tot i que durant la campanya per a les primàries Sánchez va afirmar que Catalunya és una nació, Ábalos ho ha deixat ben clar: si el govern espanyol suspèn l’autonomia, el PSOE li farà costat. En clau estrictament interna, els socialistes se centren en altres temes que els preocupen més. El primer de tots: com recuperar la cohesió i com bastir una alternativa d’esquerres al govern del Partit Popular.

Les ferides estan obertes i són profundes, i l’escenari parlamentari, molt complicat per desallotjar Rajoy de La Moncloa sense la convocatòria de noves eleccions. El debat de la moció de censura impulsada per Podem ha servit per apropar posicions; alliberat de la pressió dels barons, Sánchez pot explorar vies d’entesa, qui sap si fins i tot amb l’independentisme català. Però el que difícilment aconseguirà és la incorporació de Podem i Ciutadans en un mateix projecte.

Entre avui i demà Sánchez haurà d’aconseguir que els delegats donin el vistiplau a una executiva més afí i a una línia programàtica que gira a l’esquerra per esgarrapar votants a la formació de Pablo Iglesias. Les bases van avalar aquesta reorientació en les votacions de les primàries, recordant a la direcció que abstenir-se per deixar governar Rajoy va ser un error. Però mentrestant Rajoy s’ha fet més fort.