El metro, un conflicte que cal tancar
La vaga del metro arriba avui a l’onzè dilluns d’aturades i ho fa en un clima de tensió entre responsables de TMB i representants sindicals que no augura una desconvocatòria imminent. El conflicte té arrels, però molt més enllà de la tanda d’aturades dels dilluns, ja supera els vint mesos des del seu esclat. Té una afectació persistent als usuaris que, malgrat la resignació i la cerca d’alternatives de mobilitat, mostren el seu malestar i exigeixen una solució definitiva urgentment. Les demandes laborals són legítimes i el dret de vaga és un dels fonamentals. Però enquistar un conflicte durant gairebé dos anys amb alteracions constants en la mobilitats dels ciutadans és un escenari que no és acceptable.
En el conflicte del metro han fracassat totes les possibilitats negociadores incloent-hi l’oferta de mediació de la Generalitat i les propostes de l’empresa. Això fa pensar que l’enquistament de l’enfrontament entre TMB i el comitè va més enllà de reivindicacions concretes. I la posició de força de TMB, retirant un complement salarial als treballadors, no hi ajuda. Tot indica que hi ha un problema evident d’interlocució i que, com a mínim, caldria explorar un canvi en els actors que s’asseuen a la taula negociadora per desbloquejar la situació, en aquest cas, la presidenta de TMB i regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, i el comitè d’empresa. Normalitzar una vaga com la del metro no és cap opció. Cal una solució urgent i, si es volen resultats diferents, cal fer altres coses. Potser seria prudent que el comandament de la negociació l’assumeixi algú amb el màxim pes polític i governamental, com la mateixa alcaldessa, Ada Colau, que ja s’hi va mostrar favorable per la vaga del Congrés Mundial del Mòbil.