Col·laboració fora del joc polític
La connexió entre l’explosió d’Alcanar i els atemptats de Barcelona i de Cambrils posa de manifest una realitat preocupant: l’atac mortal a la Rambla no va ser obra de cap terrorista solitari, sinó que al darrere hi havia una cèl·lula ben organitzada i plenament operativa, amb capacitat per fer atemptats planificats i gens improvisats. Els Mossos d’Esquadra, que estan duent a terme una feina brillant a l’altura de les millors policies d’Europa, afirmen que l’explosió d’Alcanar, ocorreguda durant la fabricació d’un artefacte, hauria precipitat els atacs de Barcelona i de Cambrils. Si hi ha una organització estable, el problema s’agreuja.
Des de fa temps, se sap que Catalunya és un lloc on hi ha molts salafistes. No és una qüestió política, com algunes veus interessades han dit, sinó només de proporció. També Catalunya és on hi ha més població immigrada. Però culpabilitzar tots els musulmans, com si fossin responsables dels actes d’uns fanàtics, no ajuda a solucionar el problema. Derrotar els terroristes necessita la col·laboració dels catalans seguidors de l’islam.
Però per derrotar el terror també calen altres factors. Primer, ser conscients que els fanàtics busquen alterar el nostre estil de vida, en què predominen valors com la igualtat, la llibertat i la justícia. Canviar la nostra conducta diària suposaria regalar-los la victòria. Segon, el problema és global. No es tracta només que les policies de l’Estat estiguin ben coordinades –i ja és hora que Madrid ho posi en pràctica–, sinó que la col·laboració s’ha d’estendre a totes les agències europees. I tercer, cal treure el terrorisme del debat polític quotidià. Per desgràcia, hi ha mitjans i tertulians de Madrid que no ho han entès bé.