La seguretat jurídica per a la consulta
Junts pel Sí i la CUP van registrar ahir al Parlament la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, un text que, si el pròxim primer d’octubre hi ha més vots a favor que en contra, es convertirà en la norma suprema de Catalunya fins que el país es doti d’una constitució pròpia. El govern de l’Estat ja ha anunciat que, un cop aquesta llei s’admeti a tràmit, serà portada immediatament al Tribunal Constitucional. És d’esperar que la llei quedi suspesa a la velocitat fulgurant que caracteritza els treballs d’aquesta institució quan es tracta de resoldre qüestions capitals per a Catalunya.
L’essència de qualsevol procés independentista és la desobediència a les lleis de la metròpoli i l’acatament de les pròpies. La llei de transitorietat, cal recordar-ho, arriba impulsada per una majoria parlamentària –a la qual s’intenta treure legitimitat amb aritmètica recreativa– i aclareix molts dubtes que havien aparegut en els últims mesos. L’oposició ha rebut el text com d’habitud: negant-li legitimitat i, sobretot, amenaçant amb la intervenció de l’Estat. Tot menys participar en el diàleg que tant prometen però que mai no practiquen.
Els crítics amb el referèndum el desqualifiquen al·legant incerteses. Que falten garanties. Doncs bé: la llei presentada ahir, amb 89 articles i tres disposicions finals, desfà incògnites i dona garanties. Els catalans, sigui quin sigui el sentit del seu vot, sabran ara que el primer d’octubre no faran cap salt al buit. Hi haurà un marc legal clar; suspès per l’Estat, però obviar aquest fet també serà un acte de sobirania. A totes les formacions que s’escuden en la incertesa per no definir-se sobre la consulta els arriba l’hora de pronunciar-se.