Una votació perjudica la democràcia?
La fiscalia de l’Estat, tal com estava previst, va anunciar ahir querelles criminals contra els firmants de la llei que ha de fer possible l’exercici d’un dret humà elemental com és decidir. Mariano Rajoy també va escenificar la resposta de l’Estat, presentant els diputats sobiranistes com uns enemics de la democràcia i tot erigint-se, ell mateix, com a defensor de la societat catalana, sense que les urnes de Catalunya mai li hagin atribuït tal honor.
Rajoy va repetir les amenaces que hem sentit els últims dies, amplificades pels altaveus mediàtics al seu servei. Des d’Espanya s’acusa els mitjans catalans de ser presoners del govern. Doncs bé: ahir, el president espanyol va repetir les idees que podíem llegir en els diaris editats o pensats a Madrid: “atac a la democràcia”, “autoritarisme”, “imposició”, “cap a l’abisme”, “ruptura de la convivència”... Llocs comuns i tremendisme que cap persona que visqui a Catalunya es creu. Però per si amb això no n’hi hagués prou, per unir la injúria, l’insult i el cinisme sota un mateix paraigua, Rajoy es va declarar preocupat, fins a defensar-lo, per l’Estatut. El mateix que el seu partit va portar al Tribunal Constitucional.
Sembla que Espanya és un país on el parlamentarisme i els vots perjudiquen la democràcia. Les ordres de la fiscalia, la gesticulació de Rajoy i les decisions del Tribunal Constitucional s’adiuen molt malament amb el principi que regeix a l’Europa democràtica, on els problemes polítics es resolen amb política, no amb amenaces ni querelles. Sentir el president d’Espanya com posava la democràcia espanyola entre les millors del món només podia causar tres reaccions: vergonya aliena, hilaritat i indignació.