Espanya, democràcia en fallida

Mariano Rajoy i els seus correligionaris no perden l’oportunitat aquests dies de proclamar a tort i a dret que Espanya és, amb un recorregut de només 40 anys, un país demòcrata exemplar. Tant, que es pot comparar amb els avançats del món, aquells que tenen segles de tradició política al darrere. Però resulta que les democràcies amb les quals Rajoy compara Espanya sense que ningú, tret dels seus turiferaris, se’l cregui resolen els problemes polítics amb política –és a dir, amb diàleg incondicional i pactes–, no utilitzant lleis com a murs ni la justícia com a braç executor.

Ahir mateix en vam tenir un exemple més. El govern espanyol portarà l’Agència Tributària de Catalunya al Tribunal Constitucional. Per què? Ja fa anys que funciona i és idèntica a la d’altres institucions semblants que hi ha escampades a Espanya. Doncs perquè el govern sospita que la seva finalitat és convertir-se en la futura Hisenda catalana. Igual va passar amb les urnes, quan es va obrir el concurs. És a dir, a Espanya ja no es denuncien només els fets sinó també les intencions. Això fa una “democràcia exemplar” o més aviat és cosa d’un règim en fallida i insegur?

Per això, davant un Estat que o bé utilitza la Constitució com un mur infranquejable o bé retorça les lleis a la seva conveniència, Catalunya ha de fer la seva via. El PP, com altres partits, creu que la unitat d’Espanya és anterior a la Constitució. I per tant aquesta llei només s’invoca com a excusa. Per això no es pot convocar un referèndum que no està expressament prohibit en la Constitució. I per això els catalans no tenen cap altre remei que reclamar un dret humà fonamental que està garantit en totes les democràcies, com és el de decidir.