Els comptes ja estaven intervinguts
El Consell de Ministres d’Espanya va aprovar ahir un “nou” sistema de control de pagaments que, al capdavall, és una intervenció del finançament del govern català. L’objectiu és evitar que “ni un euro dels catalans serveixi per pagar un referèndum il·legal”, com va remarcar el ministre Íñigo Méndez de Vigo. Madrid no es refia del sistema de control que ell mateix va imposar fa uns mesos.
Aquest nou sistema, va explicar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, significa que l’administració espanyola substituirà la Generalitat en el pagament de nòmines i serveis públics bàsics. Vol dir això que el govern ja no té autonomia financera? No. La veritat és que aquest anunci, com tots els anteriors, és una gesticulació per calmar els que demanen amb urgència mà dura contra els catalans. És una gesticulació perquè fa molt de temps que els comptes de la Generalitat estan intervinguts. Quina altra cosa és el fons de liquiditat autonòmica? Com s’ha d’interpretar l’obligació d’enviar un comunicat setmanal de despeses? I, anant molt més enllà, quina autonomia té Catalunya des del moment en què el finançament que es remet des de Madrid és finalista i insuficient per cobrir dignament tots els serveis? Catalunya no està endeutada per mala gestió, sinó perquè l’aportació de Madrid sempre ha estat insuficient.
Al capdavall, aquesta és una de les raons fonamentals del malestar de molts catalans. Hi ha certesa que s’hi aporta molt més del que es rep. I, quan el govern demana un repartiment més equilibrat, se’l despatxa amb acusacions d’insolidaritat. La clau de la caixa sempre ha estat a Madrid. Els comptes del govern mai han deixat d’estar intervinguts.