L’última paraula de Merkel

Angela Merkel ha revalidat per quarta vegada la cancelleria de la primera potència d’Europa però amb un resultat més ajustat del que preveia i que l’obligarà a entrar en un complicat escenari de possibles pactes. En sintonia amb allò que indicaven les enquestes, els altres dos grans protagonistes d’aquests comicis han estat el Partit Socialdemòcrata (SPD) i l’extrema dreta representada per Alternativa per Alemanya (AfD). En el primer cas, l’expresident del Parlament Europeu Martin Schulz ha estat incapaç d’evitar la patacada però encara manté oberta la porta a la negociació d’una possible majoria que barraria el pas a Merkel. Pel que fa als ultraconservadors, les seves propostes xenòfobes han estat premiades amb un important traspàs de votants que han donat l’esquena a la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), fins ara en el poder, i que permetran la seva incorporació directa al Parlament alemany.

Però la darrera paraula la continua tenint Angela Merkel. Conscient de la factura electoral que li ha passat la seva política d’obertura de fronteres envers els refugiats, la dirigent democratacristiana va intentar abraçar durant la campanya posicions més progressistes quant a les polítiques socials, una apropiació indeguda que va indignar Schulz. I tot plegat en un context difícil, amb el ‘Brexit’ en marxa i Estat Islàmic disposat a castigar les capitals europees amb nous atemptats. Per això, Merkel necessita revalidar el càrrec amb una autoritat suficient que li permeti acabar de teixir les complicitats establertes amb el president francès, Emmanuel Macron, que ahir va presentar la seva visió sobre el futur del continent. Un tàndem pensat per reforçar la Unió Europea enfront de Vladimir Putin i Donald Trump.