La llibertat no fa oblidar l’anomalia
El Tribunal Suprem comunicarà aquest dilluns, entre les 9 i les 10 del matí, si fa cas del fiscal i manté a la presó vuit conseller i els presidents d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana, o bé si decideix seguir el mateix criteri que va utilitzar amb Carme Forcadell i la mesa del Parlament. És a dir, deixar-los en llibertat. Les pressions en un i altre sentit estan sent extraordinàries, sempre amb l’horitzó electoral de Catalunya. D’una banda, hi ha els que defensen que s’ha de donar una imatge de fermesa de l’Estat davant l’independentisme. De l’altra, els que saben que l’opinió pública europea està pendent de les eleccions i que el fet que hi hagi candidats a la presó per haver posat urnes perjudica enormement la imatge de l’Estat espanyol. Més, per descomptat, del que ho pugui fer una fantasmal xarxa de ‘hackers’ russos.
És d’esperar que, si el jutge decideix posar en llibertat sota fiança els 10 empresonats, aquest acte sigui rebut com una gran victòria i que sigui motiu de celebració entre tots els que a Catalunya creuen en el valor de la democràcia. Aquesta celebració és lògica, perquè suposa l’alliberament d’unes persones empresonades per la interpretació abusiva d’una sèrie de lleis espanyoles. Però això no ens ha de fer oblidar que la mateixa situació d’empresonament és anòmala. Com és anòmal que hi hagi una part del govern legítim, amb el seu president al capdavant, exiliat a Brussel·les. I tot per haver complert el seu programa electoral i haver posat unes urnes que van ser declarades il·legals per un règim que té molt a aprendre de les democràcies avançades. El 21 de desembre que ve, però, molts catalans tindran l’oportunitat de renovar la legitimitat d’aquests esperem que ex-presos polítics.