Accidents i carreteres millorables

Catalunya continua registrant una xifra de morts a la carretera que, tot i ser inferior a la de fa anys, continua sent inacceptablement alta. En aquest punt, les responsabilitats estan molt repartides. D’una banda hi ha les causes atribuïbles al mateix conductor: imprudències –continuem conduint amb un ull posat al mòbil–, infraccions i consum de drogues o d’alcohol. També hi ha les causes mecàniques, més probables en un parc tan envellit com el català. Però finalment hi ha un tercer grup de causes, atribuïbles a l’estat de les carreteres: mala conservació o mala senyalització. O, paradoxalment, molt bona qualitat. Als millors trams és on també hi ha més accidents: aquí intervé l’excés de confiança. Al capdavall, causes sobre les quals es pot actuar.

Si les campanyes oficials incideixen sobretot en les causes evitables i atribuïbles al conductor, n’hi ha una altra part que és de competència del govern espanyol: l’estat de les infraestructures. Un informe conegut fa pocs dies afirma que un terç de les carreteres catalanes presenten un risc alt o molt alt de produir-s’hi un accident greu mortal. Aquesta taxa ha crescut dos punts en un any. I la situació encara és pitjor si examinem la situació de les carreteres espanyoles; però això no és cap motiu de consol, sinó d’alarma, ja que demostra que la negligència de l’Estat és endèmica.

Els representants de l’Estat espanyol retreuen a les autoritats legítimes de Catalunya que es dediquen a les dèries independentistes en comptes de resoldre els problemes reals. Doncs bé: ara tenen l’oportunitat de demostrar que es preocupen de debò per aquests problemes. Ho faran? Passen els anys i sembla que no.