Primer pas per sortir de l’anomalia

Els catalans estan cridats avui a participar en les eleccions més anòmales de la història. Anòmales per un munt de motius. N’hi ha prou d’esmentar-ne alguns per demostrar-ho. Van ser convocades per un govern espanyol en mans d’un partit que és gairebé residual a Catalunya. La campanya no ha estat equitativa, ja que mentre que els candidats d’alguns partits podien moure’s lliurement, d’altres eren a la presó, en llibertat vigilada o a l’exili. S’ha insinuat diverses vegades que, segons quin sigui el resultat, el 155 podria allargar la seva estada. Mentrestant, el govern espanyol ha pres algunes iniciatives que han trencat la neutralitat de tota campanya. Però aquests només en són alguns exemples. La llista ompliria moltes pàgines.

Malgrat tots els obstacles perquè les eleccions siguin realment equitatives i neutrals, els catalans han de tornar a manifestar el seu paper a les urnes. Uns ho faran a favor de l’opció coneguda com a bloc del 155. D’altres ho faran per avançar cap a la República, proclamada i suspesa però no morta. Tant en un cas com en altre, si realment es vol resoldre la relació entre Espanya i Catalunya, caldrà apostar pel diàleg. Uns, tot i ser a la presó o a l’exili, no han deixat mai de fer-ho.

La democràcia es defineix com el règim que cada poble es dona a si mateix lliurement. Un principi ara esquerdat i compromès. La legitimitat del Parlament i del govern que surti de les urnes dependrà en gran part de la participació. Cal que sigui històrica perquè sigui indiscutible. Només uns han dit clarament que reconeixeran el resultat, encara que sigui advers. En tot cas, Europa examinarà els resultats i l’Estat sap que no podrà fer cap pas en fals.