Pressupost en l’aire a Barcelona
El govern d’Ada Colau no té garantits encara els suports necessaris per aprovar el nou pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, a una setmana del ple. És cert que la normativa dels ens locals permet aprovar el pressupost per la via d’interposar –i guanyar– una qüestió de confiança per part del govern municipal. Com de fet ja va fer Colau en l’exercici anterior. Però lluny de ser una eina de pressió, com de vegades sembla que s’està utilitzant, caldria que aquest fos un mecanisme d’excepció. Perquè el fet que no existeixi una majoria absoluta alternativa al govern de BComú no hauria de suposar l’aprovació dels comptes amb una immensa majoria del consistori, i per tant de la ciutadania, en contra.
Cal intensificar la negociació. El govern de Colau té l’oportunitat, i també l’obligació, de buscar suports, actius o passius, que li permetin aprovar els comptes per la via ordinària. Una opció que implica dues vies: la múltiple abstenció del PDeCAT, ERC i el PSC o l’abstenció del PDeCAT i el vot favorable d’ERC. La bel·ligerància dels socialistes en la comissió d’Economia d’ahir fa intuir la necessitat d’un acord amb els independentistes. Amb una abstenció del PDeCAT a l’horitzó que té en el rerefons un alentiment del projecte de connexió del tramvia –la qual cosa suposaria un exercici de pragmatisme polític de grans dimensions per part de Colau– caldria que la negociació amb ERC se situés en dinàmiques d’alta política. El gran nombre d’al·legacions dels republicans que van ser rebutjades ahir no és una bona base. Però amb voluntat política per part de tothom queda una setmana per tancar un acord que permeti aprovar uns pressupostos de ciutat, i no uns comptes de partit aprovats per la porta de darrere.