L’ajornament del ple d’investidura

Hi ha dos fets d’ahir, la reacció favorable dels partits del 155 i del govern del PP i la manifestació espontània de gent reclamant la investidura immediata de Carles Puigdemont, que provoquen una ombra de dubte sobre la sorprenent decisió del president del Parlament, Roger Torrent, d’ajornar la celebració del transcendent ple d’ahir a la tarda. Una ombra que s’afegeix a les males sensacions que l’ajornament va provocar entre l’independentisme i, sobretot, entre JxCat i la CUP, que desconeixien les intencions del president i que confiaven a tirar endavant la investidura en els termes que s’havien pactat prèviament. En tot cas, i malgrat les raons de fons que poden haver influït en Torrent, les discrepàncies, fins ara soterrades, entre les forces independentistes es van fer ben evidents durant tot el dia i marcaran, de ben segur, l’avenir dels propers dies. Unes discrepàncies que, ara mateix, el moviment independentista no es pot permetre de cap manera si és que vol acabar materialitzant la investidura de Carles Puigdemont, aconseguir posar fi a l’aplicació de l’article 155 i restaurar d’aquesta manera el govern legítim.

El president Torrent va al·legar, a l’hora de justificar l’ajornament del ple, que volia esperar que Puigdemont es pogués sotmetre a un debat amb totes les garanties. Un argument vàlid i contundent, però que el mateix Tribunal Constitucional es va encarregar de desmentir quan, al migdia, va ratificar les mesures cautelars que havia dictat dissabte i que suposen passar pel damunt de la sobirania del Parlament. Un criteri que no sembla que hagi de canviar els propers dies, fet que deixa en entredit les bones intencions expressades per Torrent a l’hora d’ajornar el ple.