Corea, dels gestos cal anar als fets

La inauguració, ahir, dels Jocs Olímpics d’hivern a Pyeongchang van estar plens de gestos de distensió entre Corea del Nord i Corea del Sud. El primer gest important va ser la presència a l’estadi del cap d’estat nominal de Corea del Nord, Kim Yong-nam i, sobretot, de Kim Yo Jung, germana del líder suprem nord-coreà Kim Jung-un, que van protagonitzar una destacada encaixada de mans amb el president sud-coreà, el progressista Moon Jae-in, un fet impensable fa només uns dies. L’altre gest que no per previst va ser destacable, va ser la desfilada conjunta dels atletes, que, tot i que no és el primer cop que ho fan, té la rellevància d’haver-se fet en terra coreana. L’encesa del peveter olímpic a mans de dues atletes de cada Corea cal destacar-la també entre l’ambient de distensió que ahir va presidir la cerimònia d’obertura dels Jocs. Una distensió només trencada per la fredor amb què va tractar la delegació nord-coreana el vicepresident nord-americà, Mike Pence, que no va assistir al sopar oficial i que ni tan sols va mirar l’alt dirigent del tancat país comunista.

L’actitud nord-americana és la mostra del llarg camí que queda encara per recórrer a la península coreana abans no hi arribi de manera definitiva la pau. La voluntat expressada ahir a Pyeongchang hauria de ser l’inici d’un camí en què els símbols haurien de donar pas als fets. Tractant-se, però, de Corea del Nord, amb un líder propens a la megalomania i a les constants amenaces nuclears, tot és possible, i la distensió d’ahir es pot convertir ben aviat en res. Per sortir de l’atzucac i seguir avançar pel bon camí cal, però, que tant els Estats Units com la Xina, l’altra gran potència implicada, deixin de banda els seus interessos militars i econòmics i se centrin en la recerca de la veritable pau.