Nova Caledònia decidirà
Les autoritats de França i els representants polítics de Nova Caledònia han arribat a un acord per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a l’antiga colònia francesa. Així doncs, el proper 4 de novembre els habitants d’aquell arxipèlag de la Melanèsia podran decidir si volen ser un estat independent o continuar formant part de l’Estat francès. Per arribar a aquest punt després de més de 150 anys de dominació, ha calgut un llarg procés de descolonització i una negociació d’alguns mesos per fixar les condicions de la consulta, inclosa una pregunta tan clara com aquesta: “Vostè vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?” El principi que emergeix amb claredat és l’existència d’un poble, d’una sobirania usurpada i retinguda durant segle i mig per l’Estat francès i el dret d’aquest poble a decidir el seu futur polític i, per tant, a recuperar la seva sobirania. I el factor determinant per a la resolució d’aquesta qüestió és la voluntat política de reconèixer aquest principi i trobar una solució democràtica.
La paradoxa és que això que ha estat possible amb Nova Caledònia, sembla impossible amb Còrsega, malgrat que el principi és el mateix i aquí és on és determinant el caràcter jacobí de França. L’excusa que l’autodeterminació només és possible en el cas d’una colònia no és res més que un exercici d’hipocresia dels estats, que fixen les normes per protegir els seus interessos per sobre del dret inalienable de tot poble o nació a determinar el seu futur. El mateix es pot aplicar al cas de Catalunya i l’Estat espanyol. Es pot entendre que a Espanya no li interessi perdre Catalunya i que França no vulgui perdre Còrsega, però això no fa desaparèixer el dret dels pobles català i cors a decidir el seu futur.