Trapero, infame judici als Mossos

En plena crisi de l’estratègia judicial de l’Estat espanyol per la decisió dels jutges alemanys d’alliberar el president Puigdemont i negar l’existència de violència per establir un delicte de rebel·lió, la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela ha obert un altre front repressiu amb el processament del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i de l’exdirector del cos Pere Soler, l’ex-secretari general d’Interior César Puig, així com de la intendenta Teresa Laplana. En comptes de rectificar, la justícia espanyola acusa ara la cúpula política i la policial dels Mossos de pertànyer a una organització criminal i hi afegeix delictes de sedició. Un despropòsit jurídic, basat en les mateixes falsedats que ha posat en evidència la justícia alemanya, que només s’explica en clau de revenja per la independència que van demostrar els Mossos davant la repressió policial desfermada per l’Estat l’1-O i per la seva lleialtat a la Generalitat.

En un país com cal, Trapero i la seva cúpula policial haurien rebut les màximes consideracions i condecoracions per la brillant actuació en el terrible atemptat del 17-A. L’Estat espanyol, en canvi, va reaccionar histriònicament amb una indigna campanya de descrèdit contra els Mossos. Ara, qui va ser la imatge heroica del cos a escala internacional s’enfronta a anys de presó. Seguint la construcció judicial del suposat delicte de sedició en la concentració davant de la seu d’Economia, Lamela converteix també en tumultuaris els milers de ciutadans que l’1-O van defensar pacíficament les urnes de la brutalitat de la policia espanyola, i hi vincula els Mossos. L’Estat espanyol manté una desbocada cursa judicial basada en l’escarment i en la incomprensió d’un procés democràtic basat en la cultura de la no-violència.