El diàleg que ve

Els governs de Quim Torra i Pedro Sánchez, constituïts aquesta setmana, han iniciat el seu camí per restablir un diàleg bilateral capaç de recompondre les relacions entre els executius català i espanyol i, eventualment, avançar en la resolució dels múltiples conflictes que els enfronten. Que els projectes que defensen Quim Torra per a Catalunya i Pedro Sánchez per a Espanya són incompatibles no se li escapa a ningú, però qualsevol avenç implicarà el diàleg. Un diàleg reiteradament ofert i demanat des de Catalunya. Si una cosa ha canviat a millor amb l’arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa és que el govern espanyol, ara sí, té aquest diàleg a la seva agenda com ho demostra la trucada d’ahir, encara que tingui la malaltissa necessitat de camuflar-lo en una tanda de trobades amb tots els presidents autonòmics de l’Estat. A partir d’aquí s’haurà de jutjar sobre la base dels fets.

Mentre no es posa data a la reunió Torra-Sánchez, que es presumeix imminent, l’executiu català s’ha posat en marxa prioritzant recuperar tot el terreny perdut com a conseqüència del 155. És especialment rellevant la creació de la figura del comissionat per al Desplegament de l’Autogovern, que, més enllà de les urgències que cada conselleria ja està atenent, s’encarregarà d’avaluar els danys del 155 i elaborar el pla de xoc -anunciat per Torra- per revertir-los. Un pla que, entre altres coses, suposarà restituir càrrecs destituïts, desbloquejar partides pressupostàries congelades i polítiques frenades, recuperar el contingut de totes les lleis, la majoria de caràcter social, que estan suspeses o anul·lades pel Constitucional, defensar la posició catalana en els conflictes competencials que són al TC..., en definitiva defensar els interessos dels catalans, que és el que no ha fet el govern espanyol del 155.