Opinió

Urdangarin o la corrupció reial

La sentència ferma del Tribunal Suprem sobre el cas Noos, que condemna entre d’altres el marit de la infanta Cristina i cunyat del rei Felip VI, Iñaki Urdangarin, a cinc anys i deu mesos de presó per malversació, prevaricació, frau, delictes fiscals i tràfic d’influències, constata amb claredat la relació de la monarquia amb la corrupció, entesa com la disposició de diner públic per al seu enriquiment personal. La sentència descriu el govern balear com un ens a plena disposició del que proposés i en les condicions que ho proposés el condemnat fent valer la seva doble condició de membre de la casa reial i empresari.

La casa reial i l’Estat no han aconseguit mantenir la monarquia al marge d’aquest escàndol, tot i que ho han intentat per tots els mitjans possibles; des de plantejar el divorci de Cristina i Urdangarin, fins a l’abdicació del rei Joan Carles, passant per apartar la infanta i la seva família de la casa reial i de l’agenda institucional, revocar-los el títol de ducs de Palma, utilitzar el fiscal del cas com a inesperat defensor de la infanta, pressionar el jutge perquè no l’acusés o enviar-los lluny de l’Estat i del focus públic. Malgrat tots els tallafocs, la institució n’ha sortit socarrimada.

La justícia, dotze anys després, ha acabat arribant a un membre de la família reial espanyola, però no es pot dir que la justícia espanyola tracti tothom igual. Els presos polítics catalans compleixen condemna fa mesos sense judici ni sentència, i fa pocs dies la policia va anar a buscar els joves d’Altsasu a casa seva sense esperar que es presentessin al centre penitenciari. Urdangarin, en canvi, fins i tot pot marxar del país, a Suïssa, i presentar-se dilluns. Caldrà veure quin tipus de reclusió acaba complint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.