Opinió

La xacra de la violència sexual

El cas de l’anomenada Manada ha esdevingut segurament el cas de violència sexual més mediàtic en molt de temps, però el dia a dia informatiu demostra que lamentablement és un de tants. Poc després de la posada en llibertat provisional dels autors de la violació col·lectiva dels Sanfermines, s’ha conegut la investigació judicial d’una altra violació múltiple a una dona segrestada de matinada a la sortida d’una discoteca de Molins de Rei; també la detenció d’un menor d’edat per haver violat una noia de 15 anys a Palamós durant la revetlla de Sant Joan, i aquella mateixa nit tres casos més d’agressió sexual a Barcelona. La crua realitat és que La Manada és la petita punta d’un iceberg gegant i aterrador, que no només genera centenars de víctimes anònimes cada any, sinó que delata el dèficit gravíssim de valors humans, socials i culturals que té la nostra societat.

És urgent combatre aquesta realitat des de tots els fronts possibles. És necessari que les víctimes de les agressions denunciïn sempre els seus agressors i s’ha d’exigir que la policia i els jutges no siguin comprensius, sinó tan implacables com permetin la llei i el Codi Penal amb aquells que utilitzen la intimidació, la violència o el segrest per perpetrar abusos, agressions sexuals i violacions. Però sobretot és imprescindible, i aquest és el gran repte com a societat, no actuar només de manera reactiva, sinó afrontant el problema de fons des de la seva base cultural, educant en la igualtat entre homes i dones, la llibertat sexual, el respecte mutu i el rebuig de les conductes masclistes, supremacistes i violentes. Fer-ho a les escoles i instituts, però també des dels mitjans de comunicació de masses. És una cursa de fons que cal iniciar sense demora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.