La guerra interna al PP està servida

Les primàries del PP suposen un evident canvi històric en les dinàmiques d’un partit acostumat a l’autoritària designació de lideratges en clau successòria. La fulminant marxa de Mariano Rajoy després de perdre la presidència del govern espanyol per la moció de censura de Pedro Sánchez ha forçat la introducció de les primàries que han donat com a guanyadora Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado com a segon. Tots dos passaran, doncs, a la segona volta del peculiar sistema d’elecció estrenat pel PP, després de descavalcar a la tercera posició la totpoderosa María Dolores de Cospedal. El lideratge se’l disputaran, doncs, Sáenz de Santamaría i Casado, però en una segona volta en què decidiran els compromissaris del Congrés i no els afiliats. Així, es generaran dues legitimitats que en cas de contraposar-se poden generar una perillosa fractura interna.

Si finalment Casado és elegit president del partit, tot i que l’exvicepresidenta espanyola ha estat la que ha obtingut més vots, la feblesa del seu lideratge serà evident, sense oblidar els efectes de l’afer judicial que arrossega per la qüestió dels currículums falsejats. De moment, Casado ha rebutjat la proposta de la seva adversària de sumar-se a una candidatura conjunta i aposta per fer un front contra ella amb De Cospedal –i amb d’altres candidats que no han passat el tall– per tal de desbancar-la. La guerra interna està servida, amb un resultat imprevisible i conseqüències que poden ser nefastes per a un PP que està en caiguda lliure i que no sembla que amb cap dels dos candidats en cursa pugui garantir una veritable renovació ideològica cap a una democratització, modernització, flexibilitat i moderació de postulats en el centredreta espanyol.