Opinió

Val més tard que mai amb el franquisme

Els governs català i espanyol han coincidit aquesta setmana a anunciar importants mesures legislatives per tancar, d’una vegada per totes, el llegat franquista, encara molt present en molts àmbits, alguns de tràgics, com ara el dels desapareguts. Certament, val més tard que mai, però és evident que les mesures que volen implementar els dos governs arriben tard, molt tard. Sobretot, per exemple, per aquells ciutadans que, gairebé 80 anys després de la fi del conflicte armat i més de 40 del final de la dictadura, encara tenen algun familiar en alguna de les més de 1.200 fosses que hi ha escampades per tot l’Estat. Que Espanya sigui el segon país del món en nombre de desapareguts, només després de Cambodja, demostra clarament que els governs democràtics, també socialistes, que hi ha hagut des de la mal anomenada Transició política no han fet les coses gens bé. També deixa en evidència que, després de tant de temps, s’han acabat totes les excuses possibles, si és que n’hi havia alguna de real, per no començar a deixar enrere per sempre més el règim franquista.

A Catalunya, sortosament, les coses s’han fet una mica millor i, a part de la tasca pendent en les fosses comunes –ja endegada anteriorment–, queden molt pocs monuments o símbols per retirar. En tot cas, que el govern ho pugui fer directament i encara que hi hagi oposició d’alguns ajuntaments, és un pas important. Pel que fa a la resta de l’Estat, la tasca és ingent, queden nombrosos monuments i símbols, plaques i noms de carrer pendents de retirar i canviar, però sobretot cal afrontar l’exhumació de fosses i la il·legalització de les entitats que facin apologia del franquisme, com ara la que porta el nom del dictador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.