Llarena consuma el ridícul

En un clar gest de renúncia, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va retirar ahir l’euroordre contra el president Carles Puigdemont perquè l’entrega des d’Alemanya només pel delicte de malversació l’obligava a renunciar a jutjar-lo per una rebel·lió que no va existir mai. Llarena també va retirar les euroordres de la resta d’exiliats a Bèlgica, Escòcia i Suïssa: Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira. Aquest és el segon cop que el jutge ‘juga’ amb les euroordres al seu gust, però és la culminació d’un procés en què ha jugat a fer de polític i ha acabat fent el ridícul internacional. Que el procés ha estat mal instruït es tardarà a poder-se dir amb tots els ets i uts, perquè la justícia europea no hi podrà entrar fins que, malauradament, hi hagi una sentència ferma pels presos polítics, però és una evidència des del moment en què es basa, en gran part, en informes incorrectes de la Guàrdia Civil i que es contradiu, fins i tot, amb els informes del govern de l’Estat.

En la interlocutòria en què ordenava la primera retirada, Llarena deia, sense posar-se vermell, que ho feia per evitar que Puigdemont pogués ser escollit president de la Generalitat. Ara, si era extradit per malversació aquesta situació es donava segur. El jutge ha preferit fer el ridícul a jutjar Puigdemont per malversació però sent president de nou? Ha tornat a fer de polític i no de jutge? La situació d’ahir torna a demostrar la debilitat de tota la causa contra l’independentisme català, un procés polític que va passar a ser jurídic quan el partit en el poder a l’Estat llavors, el PP, va dimitir de les seves obligacions i va decidir no donar una solució política a una crisi política. Al final, Europa sí que està posant les coses al seu lloc, encara que sigui de manera indirecta.