Opinió

La debilitat i els equilibris de Sánchez

La compareixença del president espanyol al Congrés aquesta setmana per presentar el programa de govern ha posat en evidència la seva debilitat, els equilibris que haurà de fer amb els que li han donat suport per accedir a La Moncloa i la voluntat de continuar fent gestos polítics per situar el PSOE en bona posició en la graella de sortida de cara a les pròximes eleccions. Tot al mateix temps. És la quadratura del cercle per intentar esgotar els dos anys de legislatura. Però en el mes i mig que ha passat d’ençà que va guanyar la moció de censura ha aconseguit fer virar el sentit de les enquestes sobre la intenció de vot. Així com posar sobre el tauler de joc el seu partit, que no és poca cosa, atesa la situació amb què es trobava dos mesos enrere, desaparegut i clarament darrere del PP i Ciutadans.

Pedro Sánchez ha anunciat que incomplirà promeses electorals amb la mateixa desimboltura que n’ha fet de noves. Per exemple, s’ha fet enrere del compromís d’explicar qui es va acollir a l’amnistia fiscal de Rajoy, però ha anunciat que no n’hi haurà cap més. Els equilibris que ha de fer atesa la seva debilitat l’obliguen a gestos com ara insistir en la promesa de treure del Valle de los Caídos les despulles del dictador Francisco Franco però, al mateix temps, fugir d’estudi quan se li demana una comissió d’investigació sobre la presumpta activitat delictiva del rei emèrit Joan Carles I.

L’exercici de funambulisme és evident amb relació al procés independentista. Promet diàleg i demana prudència a la dreta més espanyolista, però al mateix temps no mou ni un dit perquè la fiscalia rebaixi la petició de penes als presos polítics. I ja ha arribat el moment en què els gestos es converteixin en fets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.