El caos de cada estiu

Tot indica que aquest estiu, un altre cop, hi tornarà a haver problemes importants a l’aeroport del Prat, com a conseqüència de conflictes laborals. En aquesta ocasió se sumen les vagues convocades per als pròxims dies pel personal de terra d’Iberia i els tripulants de cabina de Ryanair, amb una successió no explicada de retards i cancel·lacions en els vols de Vueling. Plou sobre mullat. L’estiu passat va ser la vaga del personal de seguretat d’Eulen i la falta de policia en els controls; l’anterior, el caos provocat per la saturació de Vueling, i abans, l’ocupació de pistes del personal de terra o la vaga de controladors. Els actors canvien però la representació és la mateixa.

La legitimitat de les reivindicacions laborals dels treballadors i de la defensa dels interessos de les empreses no està en dubte, però tampoc hauria d’estar renyida sistemàticament amb el dret de desenes de milers de ciutadans que en aquestes dates necessiten fer ús de l’aeroport per iniciar unes vacances, ni tampoc hauria d’impactar negativament com una gota xinesa sobre la imatge de Barcelona com a destinació turística, amb tot el que comporta. Empreses i treballadors haurien de ser més sensibles a aquesta realitat i ser capaços d’assolir acords abans de produir el perjudici.

La responsabilitat última, però, és del govern espanyol, que no fa gran cosa per evitar aquest caos recurrent i s’obstina a gestionar l’aeroport de Barcelona com una instal·lació secundària, a pesar que el seu creixement anual i el volum de passatgers l’han convertit de fet en un aeroport internacional de primer nivell, amb unes necessitats objectives d’inversió, personal i serveis. És, doncs, una política erràtica i insostenible i cal exigir al Ministeri de Foment que la canviï o que traspassi a la Generalitat la gestió de l’aeroport.