La prohibició dels símbols és totalitària
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que prohibeix col·locar banderes estelades als espais públics suposa una altra lectura restrictiva de les lleis amb què l’Estat espanyol enfila cap a la limitació totalitària de l’activitat política. Caldrà esperar la resolució definitiva dels recursos pertinents en el cas de Sant Cugat, però considerar que l’exhibició de l’estelada en espais públics és contrària a la llei perquè és “un símbol partidista” i no és l’ensenya “oficial” de cap administració pública és molt perillós. Perquè la sentència del TSJC obre dos tipus d’escenaris igualment preocupants: en primer lloc, el més general que abraça la possibilitat de prohibir indiscriminadament tots els símbols pel fet de considerar il·legal l’exhibició “a l’espai públic” de qualsevol “element” que “representa una opció política”. Amb aquesta tesi es podrien prohibir els passos de vianants pintats amb els colors de la bandera gai? O els símbols ecologistes en protesta contra determinades infraestructures en moltes parts del territori estatal? On són els límits i qui els marca? El segon escenari seria el de la prohibició dels símbols independentistes en particular. La qual cosa suposaria una persecució ideològica d’una part important de la ciutadania.
L’estelada és un símbol de reivindicació democràtica. Com els que hi ha en molts llocs d’Europa respecte a molts conflictes en què també hi ha disparitat d’opinions en les respectives societats. Prohibir un símbol que s’exhibeix per la decisió majoritària democràticament i pacíficament expressada en molts municipis no només genera un conflicte innecessari i inexistent, sinó que suposa un acte repressiu contra la llibertat d’expressió intolerable en un estat de dret.