Opinió

Negociacions per al taxi

Quatre hores de reunió amb el Ministeri de Foment no van servir perquè els taxistes desconvoquessin ahir la vaga iniciada divendres. El govern del PSOE els oferia una declaració institucional però defensava que els canvis legislatius no arribarien fins al setembre. Part de la solució, pel govern, és el traspàs de les competències del taxi a les comunitats autònomes, cosa que sona prou estranya a Catalunya ja que, justament, aquesta mobilització va començar perquè l’Estat va impugnar l’acord entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el taxi que incorporava, com vol el sector, la proporció 1/30 entre els cotxes de lloguer amb conductor i els taxis. Foment va errar i ara cal demanar-li celeritat perquè sàpiga sortir d’aquest atzucac. El taxi té un problema que altres sectors econòmics del país ja han tingut. Els canvis al mercat i la introducció de nous formats, gràcies a l’aprofitament de la tecnologia, són molt més àgils que la capacitat de regulació de les administracions. En aquest cas, l’administració ha fet tard a evitar l’intrusisme i a regular aquestes noves fórmules de l’anomenada economia col·laborativa que no poden estar en cap al·legalitat, sobretot pel que fa als impostos.

El taxi és un sector regulat i, per tant, la seva transformació és molt complexa i s’haurà de pactar. I pactar també voldrà dir renunciar a coses perquè els taxistes hauran de trobar com sobreviure als canvis, trobar vies per ser competitius davant de les noves formes de competència que els amenacen i que no s’han pas de prohibir, sinó regular. En tot cas, el que cal evitar de totes totes és qualsevol cas de violència, fins i tot la verbal. Tenen tot el dret a protestar, però no es pot dir que “es matarà” per protegir el sector i encara menys agredir a qui ells pensen que són conductors de les empreses que els fan la competència.