Una tragèdia anunciada a Gènova

Tragèdia anunciada ahir al matí a la ciutat de Gènova quan un viaducte de l’autopista A-10 va ensorrar-se de cop i va provocar desenes de morts, ocupants dels vehicles que hi circulaven en aquell moment i que van caure al buit. Tragèdia anunciada perquè des de la seva construcció, a mitjan anys seixanta, el pont Riccardo Morandi, conegut amb el nom de l’enginyer transalpí que el va dissenyar amb una estructura i tecnologies constructives innovadores, ha estat motiu de polèmica. En constants obres de remodelació i renovació, es calcula que ja s’han gastat per arreglar-lo gairebé tants diners com els que va costar. De fet, diversos tècnics i enginyers, com Antonio Brencich, de la Universitat de Gènova, havien alertat des de feia temps dels problemes que presentava la infraestructura ara ensorrada i n’havien demanat la substitució. Alarmes que les autoritats i la concessionària de l’autopista coneixien, per tant, i davant les quals sembla que haurien d’haver actuat amb molta més celeritat de la que ho van fer. Ahir, però, ja es van afanyar a negar cap negligència, assegurant que la infraestructura estava controlada i que era molt aviat per avançar possibles causes. Unes explicacions que no van tranquil·litzar la població italiana, acostumada a conviure amb la deixadesa estatal en molts temes.

La batalla política ja es va desfermar ahir atiada pel nou govern dretà italià, que no va tenir escrúpols a utilitzar la tragèdia per carregar contra els anteriors governs i les polítiques de fa anys. Tots plegats, però, van obviar el dolor de les víctimes, ciutadans innocents que mai de la vida s’haurien pensat que en creuar un pont d’una autopista, aquesta es desfaria sota els seus peus com un terròs de sucre.