Opinió

La fiscal de l’Estat desafina

És altament preocupant, a banda d’una irresponsabilitat impròpia del càrrec que ocupa, que la nova fiscal general de l’Estat, Maria José Segarra, hagi equiparat l’acció de penjar llaços grocs als carrers per demanar l’alliberament dels presos polítics amb el fet de treure’ls. “Tan lícit és fer pública una opinió ideològica com manifestar-la de manera contrària retirant material”, ha dit la fiscal col·locant, així, en pla d’igualtat qui exerceix un dret fonamental com és el de la llibertat d’expressió amb qui justament impedeix l’exercici d’aquest dret bàsic.

L’apologia de la neutralitat arriba a extrems inacceptables quan es posa en risc l’exercici d’un dret bàsic en una societat democràtica, com és utilitzar el carrer per expressar el rebuig a la injustícia que suposa tenir els nostres legítims representants a la presó o a l’exili. I això és el que fa la fiscal. No nega el dret a penjar símbols de protesta –només faltaria– però dona cobertura als que s’organitzen en escamots per privar que d’altres l’exerceixin lliurement. I hauria de saber, la fiscal, que s’han produït no pas pocs casos de violència protagonitzats per persones a qui el groc al carrer els molesta. Uns casos que haurien de ser perseguits i que, de moment, no han tingut cap conseqüència.

Les paraules de Maria José Segarra han contribuït a redoblar els esforços dels partits d’Albert Rivera i Pablo Casado en la seva guerra contra el groc gairebé com a únic argument polític. Ja han avisat que els càrrecs electes es dedicaran a arrancar pancartes, com fa uns dies a l’ajuntament de Reus. Per què no ho haurien de fer si la fiscal general de l’Estat els diu que això és llibertat d’expressió?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.