Catalunya, un afer exterior
El procés sobiranista català, en tant que planteja una via estrictament pacífica i democràtica cap a la independència i una mobilització ciutadana massiva i persistent, és percebut amb respecte internacional. Per això Catalunya fa anys que és tema prioritari per al Ministeri d’Exteriors espanyol. Els ministres Margallo i Dastis s’hi van multiplicar, amb favors, compromisos, coaccions, boicots, censura del missatge català i intent d’imposar la versió espanyola fins i tot contra l’evidència, com en el cas de les imatges de violència policial de l’1-O negades per Dastis. El ministre Borrell, però, va pel camí de superar els seus predecessors.
Borrell, a banda d’expressar allà on va la seva hostilitat cap al sobiranisme, de parlar de “desinfectar la societat catalana” i judicialitzar la reobertura de les delegacions de la Generalitat a l’estranger, ha anat més enllà i ha obert un conflicte diplomàtic amb Bèlgica, retirant l’estatus diplomàtic al delegat de Flandes a l’ambaixada belga, perquè el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, critica la democràcia espanyola per la situació dels presos polítics catalans.
Bèlgica no vol alimentar el conflicte, però va haver de recordar que allà es respecta la llibertat d’expressió, fins i tot la del president del Parlament flamenc, que va rebre el suport de tota la cambra. És lícit que Borrell defensi la posició i la imatge d’Espanya, però s’equivoca molt quan pretén imposar la seva veritat, fent callar o castigant les opinions discrepants. Que l’actitud del ministre evoqués a un diputat flamenc la figura del duc d’Alba i els ‘tercios’ de Flandes, fa un pèssim servei a la democràcia i a l’estat de dret espanyols, que ja estan sota sospita a Europa per la seva ofensiva total contra l’independentisme català.