‘Brexit’, a la recerca d’una solució
La cimera de caps d’estat de la Unió Europea (UE) d’octubre estava marcada en vermell en totes les agendes des de feia mesos, ja que havia de ser la del pacte del divorci entre la Gran Bretanya i els seus exsocis europeus després que els britànics votessin el ‘Brexit’ el juny del 2016. Però no ha estat així. De pacte, res de res. I de trencament, afortunadament, tampoc. Comença un període de pròrroga que ha de servir per solucionar els dos grans entrebancs, la frontera irlandesa i la relació comercial, dos grans reptes que estan sobre la taula dels negociadors des de fa més d’un any. La Gran Bretanya ha de deixar la UE el 29 de març de l’any 2019 i, per tant, l’acord no pot ajornar-se gaire més. Ara, tampoc es pot precipitar i qualsevol pròrroga serà bona si al final l’acord resultant és el més positiu possible per als habitants als dos costats del canal de la Mànega.
La Gran Bretanya ja va veure, des del mateix dia de la votació, que la factura econòmica seria molt gran. Prestigioses firmes financeres xifren la factura en 51.400 milions d’euros, a banda de la desaparició de la City com a centre de poder financer –i de 12.000 llocs de treball. Només com a exemple del que ja està passant, des d’aquell mes de juny del 2016 la lliura esterlina s’ha depreciat un 15% respecte a l’euro amb el que això significa pel que fa a les exportacions. Però no és només això, és que la factura a pagar també és política i s’està notant que en aquest procés hi havia molts lideratges de cartró dins el mateix govern conservador. D’aquesta negociació en sortiran una Gran Bretanya i una Europa diferents però condemnades a entendre’s, almenys en alguns àmbits. Per tant, millor un acord que tardi però que sigui durador.