La República es mou
El Consell per la República, presentat ahir al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, era un compromís de les forces sobiranistes en les últimes eleccions al Parlament, amb mig govern a la presó i l’altre mig a l’exili, per visualitzar la legitimitat democràtica esclafada per Madrid amb l’aplicació del 155, per denunciar i combatre el procés judicial de l’Estat espanyol contra el referèndum de l’1-O, i per internacionalitzar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Les dificultats de la investidura del president Torra i el govern, i la detenció del president Puigdemont a Alemanya van retardar la creació de l’entitat, que es posa en marxa just un any després de la primera compareixença pública del govern català a Brussel·les.
Formalment, el Consell per la República és una entitat privada que no depèn ni orgànicament ni econòmicament de la Generalitat, per evitar la fiscalització dels poders públics espanyols, però un dels seus objectius i raó de ser és representar la legitimitat democràtica emanada de l’1 d’octubre, així com visualitzar l’exili polític de part d’un govern legítimament escollit pels catalans, una situació excepcional i anòmala en l’Europa del segle XXI. La qualitat de diputats electes de Carles Puigdemont i Toni Comín ha de reforçar aquesta representativitat.
L’altre gran repte del Consell per la República és aprofundir en la internacionalització del conflicte polític, la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la denúncia i el combat contra la repressió judicial de l’Estat espanyol des dels tribunals europeus i davant l’ONU, la defensa dels drets civils i polítics o la mobilització sobiranista en l’àmbit europeu, tot –cal exigir-ho– en estreta coordinació amb el govern de la Generalitat, en tant que es tracta d’objectius compartits i d’un dels eixos clau de la legislatura catalana.